Com en un karaoke, Jordi Vintró i Joan Casaramona han interpretat unes lletres conegudes. Per a cadascuna de les lletres de l’alfabet Vintró s’ha empescat una paraula que hi comença i la conté un altre cop. Per a cada paraula ha compost un poema elegant i divertit. Casaramona, la seva parella de ball, ha entomat els versos i ha fet que tot plegat es bellugui pels fulls amb gràcia i sentit. En això, si fa no fa, consistia la proposta inicial dels editors, que el poeta i l’il·lustrador han enriquit amb la recreació juganera d’una auca, els aclariments murris d’un glossari i, el més important, uns tocs de màgia.
Un altre abecedari?! En efecte, al voltant de totes aquestes as, bes i ces, els éssers i les coses es reconeixen solidaris, anuncien reunions, formen comparses i delegacions: visca l’abecedari i visca la il·lustració! Jordi Vintró s’ha encarregat de donar ritme i so a la gran desfilada d’enginy i picardia que és aquest volum. Com que, d’abecedaris, podríem dir que n’hi ha dos, el reguitzell de les majúscules i el de les minúscules, les paraules que donen títol als poemes contenen totes dues versions de la lletra corresponent: la majúscula al començament i la minúscula en alguna altra posició.
Així tenim: Auca, Babau, Corc o, amb lletres menys comunes, Karaoke i Welwítsquia. La part visual i, en bona part, la concepció del llibre correspon a Joan Casaramona. Dues generacions més jove que Vintró, l’il·lustrador hi ha dialogat i, tot emprant l’estructura d’aquestes capses de tresors que són els diccionaris i enciclopèdies, ha estat artífex d’un objecte que manté la tensió entre la imatge i la paraula, el nen i l’adult, la línia i el color, l’original i la còpia, la gent i les coses…
Observacions i peculiaritats
S’ofereix un glossari il·lustrat separat, de manera que l’explicació múrria i amablement senzilla dels termes s’integra com a estrat del text.
La separació de les estampes deslliga el temps de lectura de la lletra del temps d’observació de la imatge, de manera que cada part, el text i la imatge, tingui el seu protagonisme, i s’obri un espai entre una cosa i altra.
El llibre està pensat per tenir varietat i unitat alhora: és una mena de carnaval bigarrat de personatges i anècdotes; però tot plegat forma part d’un joc que segueix unes regles força precises.
De la mateixa manera que per a formar paraules i frases amb sentit és essencial distingir cadascuna de les lletres (distingir els fonemes en el llenguatge oral), el llibre deixa copsar els elements que el componen per oferir el material adient per a la construcció de sentit.
