I QUE NO HE PLORAT MAI

Miguel Á. González va néixer al barri madrileny de Carabanchel un mes de maig de 1982. Va publicar el seu primer relat en una revista l any 2003 i des de llavors intenta sobreviure exercint com a contista, complint de manera estricta les tres accepcions que empra la RAE per definir aquest terme: 1. Persona que acostuma a explicar embolics o falsedats. 2. Persona que sol narrar o escriure contes. 3. Persona que per vanitat exagera o falseja la realitat. Conrea diferents generes, com ara la prosa, el vers o la dramatúrgia, i ha recollit més de dos-cents premis literaris en les dues últimes decades. Fora del territori espanyol, ha vist la seva obra guardonada i editada en llocs tan diversos com Puerto Rico, Veneçuela, Guatemala o el Perú. Assoliments que li han servit per engrandir el seu ego i disminuir els seus deutes. Ha publicat les novel·les Todos los miedos (2016), editada per Siruela i guanyadora de la 65a edició del premi Café Gijón; Carino (2018), publicada per Alianza Editorial i triada com una de les deu millors novel·les de l any per la revista Forbes; Un nublao de tiniebla y pedernal (2021),amb la qual ha obtingut el premi Ciutat d Alcalá de Narrativa, i Dios no está con nosotros porque odia a los idiotas, un thriller publicat per l editorial Menoscuarto. El 2022 va veure la llum Prolepsis, llibre editat per Alrevés, guardonat amb el XXV premi Ciutat de Badajoz de Novel·la. La seva darrera novel·la, titulada Perder el equilibrio, ha estat editada per Grijalbo, del grup editorial Penguin Random House. Com a dramaturg, ha obtingut el premi Fray Luis de León per l obra Aguantar la respiración (2017), el premi Max Aub per Modo avión (2019) i el premi Born per Y que nunca he llorado (2023). Els seus textos teatrals s han representat en diferents sales d Espanya, l Argentina, Mexic i els Estats Units.