MESURA DEL MÓN, LA

La vida de l’Alba Guiu és un cas extraordinari de transversalitat, d’extrem a extrem, d’una Terrassa concreta saltant a una altra Terrassa concreta que, aparentment, no
hi té cap altre punt de connexió que la geografia, i encara. Hi poden tenir cabuda, en una mateixa vida, per entendre’ns, la vida a la Cogullada a l’entorn del «barco de la Juana» i la
presidència de la secció d’hípica de l’Egara? Pot la mateixa persona parlar-nos autobiogràficament de l’ambient cultural dels Amics de les Arts, de la resistència al franquisme,
d’una infantesa internada a l’asil Busquet, de la presència de la seva família a les lluites obreres clandestines, dels viatges professionals i turístics dels industrials catalans al Japó a l’Amèrica Llatina —quan el turisme no era encara un fenomen de masses—, de l’experiència de la repressió de la postguerra i de la immigració anterior des de la Catalunya més pobra al cinturó industrial o de les primers eleccions municipals a Matadepera vistes per dins, de les repercussions del cas Matesa, tan notori en el seu moment? Oi que sembla que totes aquestes coses no puguin cabre en una sola vida, en una sola persona? O una cosa o l’altra, algú ens diria. Doncs en la vida de l’Alba Guiu hi són presents totes, en primera persona, i encara alguna més. Una visió panoràmica de moltes de les ciutats que hi ha a la ciutat, de molts dels països que hi ha en el país? (Del pròleg de Vicenç Villatoro)