ESTRANY A LA NOSTRA VIDA, UN

Cal dir que les primeres notícies sobre el coronavirus de la Xina les vaig llegir a la premsa el gener del 2020, quan érem a Cadis. De seguida vaig tenir la intuïció que allò, que
era una notícia petita al diari i llunyana geogràficament, acabaria molt malament. Malauradament, així va ser. Com diu Albert Camus a La pesta, «hi ha hagut al món tantes
pestes com guerres i, no obstant, pestes i guerres agafen la gent sempre desprevinguda». En aquest cas també va ser així.
Els esdeveniments, com explica la Neus, es van succeir d’una manera molt ràpida. El 24 de febrer del 2020, va haver-hi el primer cas a Espanya. El 13 de març, es va decretar
l’estat d’alarma i de seguida va venir el confinament. La por va envair-ho una mica tot. Després vindria el desconfinament i la desescalada. Tot plegat va representar un gran enrenou
per a tothom. Fins i tot, de vegades, no s’entenia gaire què estava passant i per què es prenien certes decisions per part de les autoritats sanitàries. També vindria el tema de les
vacunes, amb diferents marques, sobre les quals, en alguns casos, es donaven informacions contradictòries. Tot plegat, un garbuix que l’autora del llibre ha sabut desentrellar
perquè puguem entendre millor tot el que va passar. (del pròleg del Dr. Daniel Montañà Buchaca)