ON FUGIREM, AMOR

La terra maltractada, eixorca, devastada. Els tolls bruts i les lleres resseques per una persistent sequera. Uns arbres raquítics ja no ofereixen cap protecció als humans, que esperen amb impotència una mort abrusadora. D aquest paisatge (distòpic ?) cal fugir. Cal fugir, però, on? Cal fugir, on sigui. Cal fugir abraçades al nostre amor, que és recer i casa. I cal també cridar perquè el crit és l única possibilitat de revolta. On fugirem, amor, el nou llibre de Sònia Moll, és un poemari de crits. Crits profètics d alerta. Crits de denúncia. Crits d odi contra tots aquells que han malmès les nostres vides. Crits contra la mort. I crits a favor de l amor, que és refugi, resguard, abric i font inesgotable de vida. Un llibre terrible i terriblement bell que, com fa sempre la bona poesia, ens colpeja, ens atrau, ens fereix i ens il lumina.