QUI DIA BALLA, ANY EMPENY

Una vida fora de norma: la història real de Pepita Bernat, una dona de 105 anys que segueix ballant per la seva llibertat.
El numbru 105 no l’espanta, i en tants anys ha tingut temps de festejar i renyir, treballar i moure molts cèntims, ballar amb sinyors, minjar conill a l’ajillu, claudicar (molt) i fer el que ha volgut (encara més).

La llum de l’escenari travessa la gent i ens descobreix un cos que ens captiva: té signes evidents del pas del temps, però es mou àgil sense parar quiet. És la Pepita Bernat, que té 105 anys i, com cada diumenge, fa tremolar la pista de ball de La Paloma. Es mou amb una serenor que sembla mentida; per uns moments, fins i tot, fa l’efecte que no hagi patit. Veient-la ballar, et dansa pel cap una pregunta inevitable: com ha arribat fins aquí?

Ben segur, el camí se l’ha hagut d’obrir ella mateixa: ha desafiat les normes socials, ha ignorat tots els «no» que la volien oprimir i ha treballat incansablement per perseguir la seva llibertat. Tots els entrebancs els ha afrontat amb una llum inesgotable. És aquest esperit obert, festiu i entranyable que encara avui encomana amb la mirada: només de veure-la ballar, ja t’ha donat esperança. Si bé la seva vida és plena de girs inesperats, la constant ha estat una pista de ball: hi ha trobat l’amor, un oasi d’alliberament i una banda sonora memorable, i és per això que és el lloc on ha tornat sempre. O, més ben dit, no n’ha marxat mai.