MÓN D'AHIR #33, EL

"«Que es guaiti ciutat / des de la finestra / i es sentin els clams / de guerra o de festa.» Aquesta és una de les coses que el poeta Salvat-Papasseit demanava a la seva casa somiada. Clams de guerra o de festa: la violència i la celebració s’aparellen en la febrada popular, en l’alteració sobtada i estrepitosa de la quotidianitat. Potser té raó Manuel Delgado quan escriu, en aquest mateix número, que les festes populars tenen un pòsit subversiu, i que no és casual que la pólvora i el foc hi siguin tan presents.

Parlem de festa en aquest número d’El Món d’Ahir en què busquem, com sempre, les constants del comportament humà al llarg dels segles. I la celebració col·lectiva, l’afany de compartir l’alegria, la disbauxa, les bones notícies o les notícies a seques —com la diada del sant patró o un canvi d’estació— són una expressió autèntica de l’impuls alliberador que la festa té per a les societats humanes a tot arreu i en totes les èpoques.