PRÁCTICA Y ESTILO DE CELEBRAR CORTES EN EL REINO DE ARAGÓN, PRINCIPADO DE CATALUÑA Y REINO DE VALENCIA

Antoni de Capmany va deixar en aquest llibre, com ha escrit Pierre Vilar, un «text fonamental de la història del parlamentarisme». L’obra constitueix una aportació de primer ordre al naixement del constitucionalisme contemporani sorgit de les Corts de Cadis de 1810-1812. A l’hora de cercar un model per a la nova organització de l’estat modern, Capmany addueix l’exemple de la Catalunya medieval i de la Corona d’Aragó. L’anàlisi del funcionament de les corts de Catalunya, València i Aragó permet a Capmany suggerir un nou model per a la nova nació espanyola.
El llibre té un gran valor simbòlic perquè posa en relleu la pervivència de les institucions catalanes de la Catalunya sobirana, a principis del segle xix, quan una part del país lluitava per modernitzar l’Espanya de l’Antic Règim.
L’objectiu de Capmany es «mostrar al mundo (...) hasta qué grado de libertad llegaron las provincias de aquella corona [d’Aragó] en siglos que hoy se les quiere llamar góticos».
En aquesta obra Capmany defensa la necessitat de regenerar Espanya i d’instaurar-hi un règim de llibertat i de justícia.
Els estudis introductoris d’Eva Serra i Josep Fontana constitueixen una síntesi molt clara de la història del parlamentarisme dels segles de Catalunya independent i de l’aportació d’un català a la formació del sistema constitucional espanyol contemporani.