REFUGIA'M

«-A partir d ara i fins a final de curs, cada divendres tots sis sortireu de la meva classe a les dues del migdia i vindreu aquí, a l aula 501. Seureu en rotllana i parlareu. Quan el timbre soni a les tres, ja us en podreu anar a casa.» Aquestes són les enigmàtiques instruccions que els ha donat la professora. Tots sols? Parlar d ells? Al principi els fa pal, i cap dels sis alumnes no deixa anar ni una paraula. Però quan la Haley treu una gravadora de mà, tot comença a canviar. L Esteban diu que no entén per què han deportat el seu pare. L Amari es queixa dels problemes que pateixen ell i els seus amics pel fet de ser negres. L Ashton replica que ell també en té, perquè és un dels pocs blancs en aquell institut de Brooklyn. Però és la Haley qui té més dificultats per a parlar. Ella calla i escolta en aquelles trobades en què, de sobte, les paraules flueixen lliures. En aquella aula poden mostrar qui són, sense amagar-se, sense judicis, sense cuirasses. I trobar uns amics on refugiar-se.