Aversions, per què? Són les pors vitals, que ens avisen de perills, que són beneficioses per a la nostra supervivència, punxes de roser que no acaben de sortir amagades sota capes de pell, que burxen i fan un mal suportable la majoria dels dies. Hem creat uns meridians imaginaris des d'on ens agafem fort per fer alguns salts mortals i sentir l'enyor de la infantesa, per refugiar-nos en els espais eròtics... I segons com, l'aversió és una excusa per parlar d'una fília, de la mateixa manera que un verí té el seu propi antiverí, del qual no es pot deslligar. No sabem mai com ens llevarem. Fem això, passejar les nostres aversions i fal·leres pels carrers de cada dia, protegint cada gota de sang, escrutant la bellesa que ens arriba des de diferents direccions, com l'espigadella. I som aquí, amb una N majúscula de conductor novell a l'esquena, penjada com una llufa, i amb una entrada a la mà per assistir a la nostra pròpia tragèdia. Al capdavall, som com aquests tossuts que tornen sempre a la posició inicial, com aquestes boies de colors estridents, surant tot el dia sota el sol a pocs metres de la costa, salvavides estacats amb corda, per tornar dels somnis i del joc amorós, per agafar fort un pa sota el braç en el joc de caducitats del firmament. Perquè només un petit tall en l'afaitat del matí que faci brollar una petita gota ens activa, plens de soroll interior, per a la nova alerta, per a un nou dia d'aversions.
