MITE DEL BILINGÜISME, EL

«Les llengües es moren», etziben amb displicència personatges que no se l imaginen mai morta, la seva llengua. Ans la somien ocupant el lloc que les difuntes deixarien vacant, tot substituint-les. Els catalanoparlants, per necessitat, hem hagut de trobar una expressió per designar l amargor que comporta el procés de substitució lingüística que vivim. És el «dolor de llengua», segons l ha anomenat l Enric Larreula. Donar-hi nom ajuda a parlar-ne, i parlar-ne és el primer pas cap a la comprensió. I aquest llibre n aferma l enteniment: n indaga en les causes i n albira les sortides. Així, Jordi Martí Monllau analitza la ideologia lingüística dominant als Països Catalans i desmunta els mites principals sobre la qual es fonamenta, entre els quals destaca el del bilingüisme intrínsec de la societat catalana. L apartat darrer, «Paralipomena: Dietari sociolingüístic», és un recull d apunts sobre la qüestió nacional i el conflicte lingüístic. Les pàgines que llegireu neixen del patiment, sí, però no s hi resignen, perquè tenen la finalitat de desencantar —o descolonitzar— la ment. Lluny dels prejudicis inculcats, l autor proclama un pensament lingüístic que, bastit sobre les bigues de la justícia i de la legitimitat, cerca dotar el poble català d autoritat en l acció política que li és imprescindible d emprendre si no vol deixar cap lloc vacant.