RIU VE CRESCUT, EL

El vell pescador Toni i la seua filla Vicenta, el matrimoni de nouvinguts malaguenys format per Rosa i Paquiro amb la seua extensa família, el cego Isidro i la seua esposa Victoria, els problemàtics Chon i Jaime o l ancià il luminat Gaspar Gómez de la Rábida són alguns dels desheretats que malviuen en les xaboles instal lades en el llit del riu Túria en plena postguerra i que hauran de patir la mortífera riuada de 1949. A partir de llavors, les seues vides s entrecreuaran amb les d altres personatges de barris populars de València, com el Carme, Natzaret i Campanar, sense imaginar que una nova i enorme riuada, la de 1957, tornarà a precipitar-se tràgicament sobre el seu destí. Esta és la primera traducció al valencià d 'El río viene crecido', la novel la amb què Maria Beneyto guanyà el Premi València de Literatura 1959, una narració indispensable, des del punt de vista literari i humà, per a conéixer amb tot realisme la misèria, però també la grandesa, d una ciutat sempre contradictòria. Les riuades, més que assot de la natura, són, per a Beneyto, el símbol de les inhumanes condicions a què la societat de postguerra condemnà els valencians.