CENT ANYS I UNA ABSÈNCIA

Una matriarca centenària. Un nadó arrabassat. Una família marcada per una absència que travessa generacions.
Fent ús de la sensibilitat pròpia d’un artesà de la memòria —i la precisió d’un rellotger—, Josep Comas ens convida a fer un viatge durant el segle xx des del cor de la Selva. El que havia de ser una denúncia sobre un fet esgarrifós, el segrest d’un infant amb la complicitat de les autoritats, es transforma, gairebé sense voler, en una crònica íntima i coral d’un món que ja no hi és, però que encara ressona tot i el pas del temps.
Amb un to honest, sovint tendre i sempre carregat d’ironia, «Cent anys i una absència» ens parla de vida i de mort, de tractors i fets heroics, ràdios de piles, de riades i de silencis, d’amor i de ràbia. És el testimoni d’algú que potser no pretén fer literatura, però que acaba regalant-nos un llibre ple de vida, de memòria i de veritat.
Perquè escriure, com viure, no és mai un acte innocent.