París es prepara per a la gran exposició Universal de 1889 quan un joveníssim pianista lleidatà, Ricard Viñes (Lleida, 1875-Barcelona, 1943), arriba amb la seva mare, la Dolors Roda, a una ciutat que bull de creativitat. Allí farà amistat amb Enric Granados, Maurice Ravel i Joaquim Malalts i es tornaran inseparables. Des de les primeres classes i actuacions als salons parisencs, a la creació del grup dels "Apatxes", afavorit per una memòria extraordinària i una pulsació pianística perfecta, lector voraç, entusiasta de l'art, canviarà el programa de concerts per difondre l'obra de joves compositors espanyols, francesos, russos i, més tard, llatinoamericans. El seu ascens imparable, malgrat una vida de penúries econòmiques, atiades per la seva afició al joc, i la seva amistat amb Pablo Picasso, Colette, Claude Debussy, Erik Satie, Manuel de Falla, entre molts altres, li permetran escriure una de les pàgines més glorioses de la història de la música, que cal recuperar per retre-li un sentit homenatge en els cent-cinquanta anys del seu naixement.
