LLENGUA DE LA NOSTÀLGIA, LA

L'Alguer és el territori més allunyat geogràfi cament i culturalment de la catalanofonia, i la llengua VIII Beca de recerca Joan Veny viu una situació sociolingüística molt complexa. Per això, en aquest treball s?analitzen les creences i les percepcions socialment compartides sobre les llengües que confi guren l?imaginari de la societat algueresa, tenint en compte com es perceben el català denominat popularment alguerès i l?italià en la pràctica social, la relació que s?estableix entre llengua i identitat, així com la percepció
sobre els models de llengua, tenint en compte que la varietat algueresa és una de les més singulars de la catalanofonia. Per a fer-ho, es parteix d?una perspectiva etnogràfi ca que combina entrevistes i grups de discussió, els quals posen de manifest que el català a l?Alguer es concep més aviat com un element identitari i no ben bé com una llengua, categoria que es reserva per a l'italià, que és la
llengua de relació social. La causa principal d'aquesta assumpció són les ideologies lingüístiques que s'adscriuen a cada idioma, que són fruit d'unes polítiques estatals que han promogut tradicionalment una socialització nacional comuna arreu de l'Estat italià.