ÈTICA I RELIGIOSITAT EN WITTGENSTEIN

Una conferència sobre ètica (1929) ocupa un lloc singular en l’obra de Wittgenstein. Quan va pronunciar-la Wittgenstein tenia 40 anys i acabava de tornar a Cambridge des de Viena per reprendre la seva activitat filosòfica després d’una molt larga absència, convençut pel seu amic, l’economista Keynes. Pot semblar inicialment una extensió i un aclariment dels punts de vista expressats en els últims paràgrafs del Tractatus, on Wittgenstein rebutja la possibilitat de proposicions ètiques i les considera absurdes. Però la manera com articula el punt de vista metaètic implica diversos elements nous i únics, com ara la distinció entre el sentit relatiu i el sentit absolut dels termes ètics i religiosos, la distinció entre el que s’expressa mitjançant el llenguatge i el que s’expressa mitjançant l’existència del llenguatge, i la idea que allò que s’expressa mitjançant el nostre ús de termes ètics en el seu sentit absolut té (o sembla tenir) un «valor sobrenatural».