El món fa por. Vivim en situació d’emergència civilitzatòria, d’una banda, per la crisi climàtica i l’extralimitació ecològica; de l’altra, per l’augment de la desigualtat social i el nou auge del feixisme. Aquesta situació és producte del mateix sistema que ens ha tocat viure, un sistema que podem adjectivar de patriarcal, capitalista i colonial. En rigor, només resoldrem aquests problemes que amenacen la humanitat substituint aquest sistema, però això requereix un canvi econòmic, polític i cultural d’una magnitud tan enorme que a curt termini sembla inviable.
Partint d’aquest panorama, la qüestió és: què pot perseguir un bloc social i polític constituït per forces progressistes i anticapitalistes en els propers vint anys, que seran decisius, a fi d’evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic i frenar l’ascens del feixisme? La tesi que desenvolupa aquest llibre és: la transició ecosocial.
La transició ecosocial seria aquell conjunt de reformes estructurals del sistema capitalista que readaptarien l’esfera econòmica als límits de la biosfera i redistribuirien de manera significativa la riquesa dins de les societats i entre societats, de manera que tots els habitants del planeta poguessin viure dignament. La transició ecosocial es desplegaria en quatre grans objectius: decréixer, reconvertir, redistribuir i democratitzar.
Però la transició ecosocial s’ha de guanyar. Només serà fruit de la lluita sostinguda de milions de persones a tot el món i de la seva organització en estructures alternatives, entre elles, d’economia solidària. Perquè, tot i ser una realitat modesta, l’economia solidària –les cooperatives, la banca ètica, les comunitats energètiques locals, els grups de consum agroecològic, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, els grups de criança compartida, les entitats de cultura comunitària...– pot contribuir d’una manera significativa a la transició ecosocial. Però, per a això, el moviment d’economia solidària necessita adoptar una estratègia conjunta i planificada que li faci assolir en pocs anys més incidència econòmica, social i política i més autonomia respecte a l’economia capitalista.
És possible aconseguir aquesta transició ecosocial? És possible, però no probable. Per això, els moviments socials transformadors, i entre ells l’economia solidària, farien bé d’adoptar una estratègia polivalent: per un cantó, lluitar per un objectiu de màxims a vint anys vista, que seria forçar la transició ecosocial; però, per l’altre, acumular prou força per, si no aconsegueixen aquesta transició, estar almenys preparats per resistir una nova edat fosca de la humanitat, l’edat bàrbara.
