BROSSA BROSSASSA BROSSARTETA BROSSARTINA

Abans que un llibre pugui editar-se i arribi a les llibreries, sol haver-hi un llarg camí. En el cas d'aquest Brossa Brossassa Brossarteta Brossartina, el primer pas de Damià Barbany, va consistir en fer una intensa immersió al llarg i ample de la quantitativa i qualitativa poesia escènica original de Joan Brossa: en el seu teatre de text i en el seu teatre d'accions. A continuació, va procedir a una acurada tria i selecció d'aquesta matèria teatral, és a dir , va extraure determinats fragments. I tot seguit, va dedicar-se a adequar i incrustar -amb total llibertat, però atenent una clara idea de conceptualització pròxima a Brossa- cadascun d'aquests fragments en un procés d'elaboració dramatúrgica, destinat a construir, escena per escena, l'espectacle de la Brossa Brossassa Brossarteta Brossartina. Els fragments trasplantats, -tal i com Damià Barbany havia previst- immediatament van manifestar-se ben triats, sòlids i fonamentals, adquirint un protagonisme absolut. Van adaptar-se amb el mateix encert que un anell pot adaptar-se al dit. Damià Barbany ens proposa, amb la seva Brossa Brossassa Brossarteta Brossartina, una aventura escènica fascinant. Ens ofereix no únicament un text, no solament l'escriptura d'aquest text, sinó que ens regala la visió de les accions que el mouen i el fan viu. Ens endinsa en una suggestió que sembla, -com per art de màgia- situar-nos davant d'una posada en escena. Amb inclusió fotogràfica d'unes imatges pertanyents al disseny de l'escenografia.