NO ET MOLESTIS A CONTESTAR-ME

Les cartes entre dos dels poetes catalans més rellevants i admirats del segle XX.

Salvador Espriu i Joan Vinyoli es van conèixer el 1935, quan tenien vint-i-pocs anys. El vincle d’amistat i d’admiració mútua que van establir els va acompanyar fins al final de les respectives vides, i es va intensificar quan Espriu i Teresa Sastre, esposa de Vinyoli, van començar a treballar junts. El suport personal en els moments difícils i el respecte constant per l’obra de l’altre van caracteritzar la relació entre tots dos poetes i es van plasmar en una correspondència que s’allarga gairebé cinquanta anys.

El present volum, preparat des de la Càtedra Joan Vinyoli de poesia contemporània (Universitat de Girona) per Natàlia Juan i Georgina Torra, aplega totes les cartes que se n’han conservat: quaranta d’Espriu a Vinyoli, vuit d’Espriu a Teresa Sastre i només set de Vinyoli a Espriu (perquè Espriu va destruir tota la correspondència privada que havia rebut, incloent-hi la de Vinyoli). A més, les editores transcriuen les dedicatòries amb què es van obsequiar l’un a l’altre, així com els dos estudis d’Espriu sobre l’obra de Vinyoli i els cinc poemes (un d’ells inèdit) que Vinyoli va dedicar a Espriu.