BUSCANT UN ÀNIMA

Nascuda l’any en què el govern Narváez proclamava la Constitució de 1845, mentre Friedrich Engels publicava el seu estudi sobre la situació de la classe obrera a l’Anglaterra victoriana, Dolors Monserdà va créixer atenta al món que l’envoltava des del cor de la Barcelona vella. La novel·la és, sens dubte, el gènere que més va conrear.

L’escriptura de Monserdà parteix de la voluntat de dreçar un panorama de la societat catalana coetània i de difondre els mateixos valors que emanen dels seus articles. Publicada pòstumament, Buscant una ànima (1920) ofereix una visió de la burgesia barcelonina que contemplada des d’una òptica actual esdevé crítica.

Allunyada per més de catorze anys de la societat que es diverteix, si bé des del recés de la meva llar, de l’ambient de la família i de les belles amistats del meu pensar no m’havien passat desapercebudes les evolucions actuals, la cruesa d’aquelles afirmacions va trasbalsar fonament el meu esperit.