En aquest llibre s’arrepleguen unes cent noranta biografies relacionades amb la vida social i cultural de Joan Lluís Vives. Entre elles estan, a més dels familiars més propers, reis (Carles V, Ferran d’Àustria, Enric VIII, Caterina d’Aragó, Maria Tudor), papes (Adrià VI), cardenals (Croy, Mendoza, Manrique, Wolsey), eclesiàstics, diplomàtics, nobles i mecenes.
Però sobretot cal destacar les que mantingué amb els intel·lectuals més importants del moment als quals el va unir una llarga i fructífera amistat: Erasme de Rotterdam (amb relacions difícils), Guillem Budé, Thomas More, Frans Cranevelt, Adrià Barlandus...
També s’inclouen les bones relacions que tenia amb el duc de Gandia Joan de Borja, Serafí de Centelles, Honorat Joan (un del seus alumnes predilectes) i l’humanista Joan Andrés Strany, així com la relació que mantingué amb els seus alumnes, tant del ludus que tenia a sa casa com a Lovaina o a Oxford.
Per altre costat s’aclareixen alguns malentesos fins ara difosos, com l’existència d’un centre escolar a Gandia; es proposa la rectificació –o aclariment en el seu cas– d’algunes dates de la seua correspondència, i s’intenta veure en tots els enrenous que va patir (exili, persecució inquisitorial dels pares, malalties pròpies, decepcions d’alguns amics...) la seua part més humana, estoica sobretot.
Una llarga entrada sobre Luter intenta demostrar que al final de la seua vida tenia per l’evangelisme més simpaties de les que fins ara s’han escrit, i que sempre buscà el diàleg i la concòrdia.
