ARRÒS I TARTANA

'Arròs i tartana' és la millor novel·la de Vicent Blasco Ibáñez, segons Joan Fuster. El llibre recrea “una ciutat de menestrals i de botiguers” on la vida econòmica, en paraules de Fuster, descansava “en el petit tràfic de compra-venda amb els llauradors de l’horta”. Una València on hi havia també “l’operació mercantil a gran escala, la plàcida seguida vegetativa del prebendat, del rendista, del professional; la pruïja del financer de mitja talla”.

'Arroz y tartana' va començar a publicar-se el 12 de novembre de 1894, com a fulletó, en el primer número del diari El Pueblo, que costava cinc cèntims de pesseta. És la novel·la més costumista de totes: desfilen el mercat de Nadal, el Carnestoltes, les Falles, el Corpus, la Fira de Juliol, els bous... Tot al voltant d’uns pocs carrers del barri del Mercat de València. Unes tradicions i un escenari que Blasco aprofita per a retratar cruelment una burgesia hipòcrita i insolidària.