GINECEU

"La paraula gineceu prové del llatí gynaeceum i aquest del terme grec gynaike?on, amb el qual s'anomenava, tant en l'àmbit privat de la casa com en el públic dels temples, la sala on es reunien les dones per estar-s'hi, intercanviar impressions o passar juntes l'estona al marge de les estances destinades als barons. També succeïa en les antigues basíliques bizantines, que van adoptar aquest espai de segregació. Més enllà de la fortuna etimològica del concepte, el gineceu, en botànica, és el conjunt dels òrgans femenins de la flor, és a dir, els que possibiliten la vida. I aquest llibre vol ser això, un homenatge a les dones com a creadores i portadores de vida, fins i tot quan aquesta existència es fa impossible de materialitzar. Els poemes de l'obra voldrien ser un cant tant al que s'ha consumat com al que no ha pogut esdevenir-se però que l'amor ha beneït igual, i el compliment d'un deute, des de la masculinitat, de comprensió i d'acompanyament davant de la immensa vicissitud de viure." (del pròleg de l'autor)