Bejan Matur va néixer el 1968 a l’antiga ciutat hitita de Maras, a Anatòlia, al Kurdistan turc, al si d’una família kurda de confessió alevita. Als dinou anys va ser detinguda per defensar els drets dels kurds i empresonada durant un any. A la presó va escriure els seus primers poemes, en turc. Va estudiar Dret a la Universitat d’Ankara, però mai ha exercit l’advocacia. Avui els articles de Matur, apareguts en un dels principals diaris d’Istambul, es comprometen amb la causa
kurda i pledegen per una Turquia tolerant i un Orient Mitjà fratern.
L’any 1996 va publicar el seu primer llibre de poemes, Rüzgar dolu konaklar (Les cases del vent), que va guanyar diversos premis literaris, i, dos anys més tard, Tanri görmesin harflerimi (Que Déu no vegi les meves lletres). El segueixen els reculls del 2002, Ayin büyüttügü ogullar (Els fills criats per la lluna), Onun çölünde (Al seu desert) i, del 2008, Ibrahim’in beni terketmesi (Abandonada per Abraham). Mirant més enllà de les muntanyes (Dagin ardina bakmak), el seu darrer llibre, on entrevista els membres del PKK, ha estat un dels més venuts a Turquia.
Els crítics van qualificar de seguida la poesia de Matur de fosca i mística amb un component xamànic i pagà provinent del passat del seu poble, vinculada intensament amb la natura i la manera de viure dels seus, la qual cosa l’ha anat convertint en una veu singular i imprescindible de la literatura turca. La seva poesia ha estat traduïda a disset idiomes, ara divuit, i la seva importància i projecció internacional no deixen de créixer.
