CONILL DE GÀBIA

Anna Ballbona (Montmeló, 1980) viu a la Garriga, al Vallès Oriental. Ha estudiat Periodisme i Teoria Literària i Literatura Comparada. Exerceix de periodista i de crítica literària. És redactora al diari El Punt Avui i col·labora amb EL 9 NOU del Vallès Oriental i EL 9 Esportiu. El seu primer llibre de poemes va ser La mare que et renyava era un robot, amb què va guanyar el Premi Amadeu Oller del 2008 per a poetes joves. Té cinc poemes inclosos en l’antologia Quàntiques: 10 poetes joves amb diferencial femení (Aula de Poesia de la UAB, 2008). Una de les seves fixacions són els escriptors de preguerra: els va reivindicar, per exemple, amb l’article “La ironia que ens manca”, guardonat amb el Premi Salvador Reynaldos de Periodisme, dins dels Premis Recvll de Blanes (2009). Manté el blog “Radiacions” i ha participat en altres experiències blocaires. Corre i de tant en tant fa alguna mitja marató.

Conill de gàbia planteja un joc que parteix de l’intent d’acostar-se a una certa realitat exterior i interior, d’escrutar-la i fins i tot d’escatir-la. Per això des del “Dietari” inicial, un bloc de 24 poemes on una tercera persona sembla despullar-se, i a través de les següents parts del llibre, el mirall es va tombant progressivament i completant un recorregut de revolts i racons canviants, que ensenyen dubtes, inconcebibles, interrogants, impossibles i algun efecte de triomf; un poemari on, com remarca Francesco Ardolino al pròleg, el llenguatge s’ha perfeccionat, el discurs ha assolit una cohesió ambiciosa i les anècdotes han estat reduïdes a una mínima unitat fisiològica, just al damunt de l’evanescència dels seus continguts, i on Anna Ballbona ha afinat les seves eines musicals, ha esmolat el seu estilet semàntic i ha sabut construir un univers poètic sobre la base d’una quotidianitat real i alhora visionària.