TENEBROSES, LES

A Les tenebroses, Nogueras i Oller hi vessa una crítica mordaç, però alhora empeltada de passió jovenívola, sobre la Barcelona materialista i saturada de la hipocresia que exposa les cares boniques del progrés mentre amaga els racons més empudegats del vici i la corrupció. Amb un llenguatge directe i volgudament col·loquial, la veu del poeta fa esclatar els seus ideals de jove inconformista i incòmode i el seu anarquisme quasi ingenu per disparar contra les institucions en un to messiànic que l’enfronta, com a bon artista romàntic, a la societat establerta, atrevint-se, fins i tot, a respondre a l’oda A Barcelona, on Verdaguer cantava el creixement de la ciutat burgesa, amb una Oda número 2 a Barcelona on espolsa tots els draps bruts d’aquesta burgesia incipient.

Una essa. Un antecedent dels cal·ligrames?

També a Les tenebroses hi trobem el que podria ser el primer cal·ligrama escrit i publicat en la literatura catalana moderna, “Una essa” que, essent del 1905, s’avança uns deu anys a l’“Oda a Guynemer” de Josep Mª Junoy, que molts encara consideren el primer cal·ligrama en català, o als de Carles Sindreu (de 1915), i s’avança, també, d’uns catorze anys, als primers de Salvat-Papasseit, de 1919. Si tenim en compte que Apollinaire va publicar els seus Cal·ligrames el 1913 i que no n’hi ha cap de Marinetti que sigui anterior al 1905, podríem estar parlant d’un precedent insòlit i ignorat de la poesia europea.