COBRADOR, EL

Hi ha autors i obres que resisteixen el pas del temps d’una manera admirable, i aquest és un senyal inequívoc que ens trobem davant d’un bon autor i d’una bona obra. Tal és el cas de Rubem Fonseca i el seu El cobrador. Segurament, els lectors amb més experiència recordin haver-se llegit El cobrador en la traducció castellana de Bruguera. Així és com el vàrem descobrir nosaltres ara fa uns anys, i no ens l’hem pogut treure del cap fins a traduir-lo al català.

Aquest recull de contes s’inicia i es clou amb dos dels relats més celebrats de la llarga carrera de Rubem Fonseca: «Pierrot de la Caverna», extensa introspecció d’un escriptor de tendències pedòfiles dictada a una gravadora, i «El cobrador», memorable relat on la venjança enfollida contra tot i contra tothom es desencadena en una mena de justícia poètica de sang i de plom, però també d’amor. No són aquests, però, els únics relats de pes d’aquest llibre. No podem deixar de mencionar l’orwelià «Onze de Maig», o la persecució riu amunt de «Trobada a l’Amazones», l’esgarrifós «El joc del mort» o la hilaritat poètica d’«H.M.S. Cormorant a Paraguanà».

El lector descobrirà en El cobrador una àmplia mostra de la galeria d’obsessions que conformen l’univers literari de Rubem Fonseca, curull d’escriptors neuròtics, funcionaris corruptes, detectius erudits i descreguts… Les baixeses de la vida urbana i la premonició i l’esclat de la violència es troben en cada relat com una amenaça constant, un batec a les temples que ens sumeix en un estat d’alerta permanent difícil d’explicar.

L’escriptura àcida, catàrtica i metaficcional de Rubem Fonseca, directa com un cop de puny, dibuixa a la perfecció els territoris on la vida i la mort cohabiten en un equilibri sinistre que atrau i repel·leix alhora.

La traducció a la nostra llengua, que arriba després de trenta-un anys de la primera edició brasilera, la signa Josep Domènech Ponsatí, poeta, traductor i llibreter que porta el Brasil tatuta a les entranyes.