PAPER DE VIDRE. UNA NOVA POLIDA

La revista Paper de vidre va néixer el 23 d’abril del 2002. Els primers números s’enviaven per correu electrònic en un arxiu pdf als seus subscriptors, però aviat va tenir pàgina web. L’any 2005 Labreu Edicions va editar un primer llibre amb entrevistes i una sèrie d’escrits inèdits dels col•laboradors. El 2008 la revista va integrar els seus continguts a la pàgina web http://www.paperdevidre.net, on hi ha els 61 números editats fins ara.

Els seus subscriptors no han deixat de créixer, actualment en té prop d’un miler.

En els últims set anys, amb l’ajuda d’un paper de vidre, hem anat polint diferents àmbits de la cultura i, en especial, de les lletres catalanes. Hem resseguit la història de dos gegants com Joan Sales i Mercè Rodoreda i hem afegit nous punts de vista per part d’una nova generació d’escriptors. Ens hem acostat a diversos escriptors catalans contemporanis, que han donat el seu punt de vista, fresc i lliure, sobre diferents aspectes de la seva obra i de la cultura en què s’inscriuen. També hem proposat la reescriptura d’un llibre de referència en només 5 línies a 56 col•laboradors de la revista. Ens hem atansat a la cuina de l’escriptura periodística, guiats pel mestre Barnils, I hem ofert noves perspectives de la seva petja en la cultura catalana i també amb altres articulistes destacats. I tot això amb una potent banda sonora, que va de Pau Riba a Surfing Sirles: dels orígens al nou esclat del pop-rock català, amb entrevistes als protagonistes que han marcat els darrers anys de l’escena musical independent catalana. Per últim, també hem obert la porta a una sèrie de desclassificats d’exepció: uns emergents arquitectes, un il•lustre dibuixant de còmic, un cineasta que en pocs anys ha passat de promesa a referent indiscutible, i tanquem el cercle amb un altre gegant, el polifacètic Santiago Rusiñol.

Aquesta nova polida ofereix una mirada que no dubta a tractar temes delicats i obrir nous debats,
i que vol ser un antídot per al pensament tradicionalment més advers a obrir el camp de joc de la cultura i a difuminar els límits entre les diferents disciplines.