CARTES DE SOTAMA

Jordi Vintró és autor del recull de narracions Eugeni i altres (1986) i dels poemaris Cançons per a en Jaume (1985) i Ludwig (1992), així com d’un dels llibres essencials de la poesia catalana dels darrers temps, Insuficiència mitral (1997).

Anys després d’aquest monument verbal, constituït per un únic poema llarg i verbós, poema riu o poema zàping o poema deliri o poema raó, surten ara a la llum les cartes de sotamà, un recull de poemes breus, de vegades molt breus, que s’han anat gestant al llarg dels anys sense una intenció unitària però que ha acabat quallant en una unitat cimentada en la intenció vers el llenguatge que caracteritza l’obra vintroniana. L’al·lusió als naips i al joc hi és freqüent. I és que la feina del poeta és precisament la de jugar. El joc és l’afegit que necessita el text per sobrepassar el seu significat estricte -prosaic. El joc representa, doncs, la poesia.

Lluny de la gravetat i de la tragèdia, l’autor es diverteix. I ens diverteix. Però fa trampa, i deixa que els temors, les decepcions i l’angúnia passin entremig dels versos. Perquè resulta que el joc és també una metàfora de la vida: del joc dels déus amb els humans.