NAIXENCES LATENTS, LES

Ricard Ripoll (Sueca, 1959) és professor de literatura, escriptor i traductor. Ha publicat diversos llibres de poesia o, com ell els anomena, autoficcions poètiques: De l’abrupte fins al cos (1986), Engrunes d’estels irats (1986), Els encontres fortuïts (2001), La memòria dels mots (2003), El cant del Salvador (2007), Les flors àrtiques (2007), La frontera (2009) i Aquelles gavines sobre l´aigua que respira (2011); una novel·la (L’espai dels impossibles, 2005) i nombrosos articles, en català i en francès, sobre autors francesos i catalans que defugen la ideologia realista. Ha traduït al català l’obra completa de Lautréamont (Isidore Ducasse).

L’escriptura que practica se situa en la línia d’una autoficció que investiga les potencialitats de la literatura, fent de cada llibre un nou experiment que conjumina ficció i vida. Amb Les naixences latents ha volgut retre homenatge a Arthur Rimbaud i a Josep Palau i Fabre a partir d’una creació en la línia de treball del grup francès OULIPO (OUvroir de LIttérature POtentielle), proposant noves constriccions que permetin subratllar la funció lúdica de la literatura. En aquest llibre, les paraules no volen representar cap sentit sinó que en creen un mitjançant un atzar controlat. Llavors, el sentit se’ns presenta més escàpol cada cop que el volem capturar. D’aquesta manera, la poesia esdevé l’espai d’una utopia on s’elaboren tot de sentits que encara no han estat imaginats i que la lletra, i només la lletra, és capaç de fer brotar. Així doncs cada paraula és responsable del món que inventa i aquest món es converteix en un univers on la creació esdevé joc, on esclata amb virtuosisme, màgia i una qualitat extraordinària la vessant més lúdica del llenguatge com a eina de creació poètica.