De la producció dramàtica de Rodolf Sirera, la Institució Alfons el Magnànim va publicar, el 2024, dos volums on es contenen totes les seues obres dramàtiques originals, tret de les setze que va escriure amb el seu germà Josep Lluís i que constitueixen una part molt important de la seua producció. Aquestes setze obres són les que s’inclouen en el present volum. Rodolf i Josep Lluís Sirera van encetar el 1971 una col·laboració que es va estendre durant quaranta-quatre anys, fins la mort de Josep Lluís, el 2015, amb una obra, Homenatge a Florentí Montfort, que va guanyar el premi especial del jurat en el Premi Ciutat d’Alcoi d’aquell any. Homenatge a Florentí Montfort encara no es pot considerar una obra escrita conjuntament, ja que ho va ser en dos seccions: la biografia de l’imaginari escriptor Florentí Montfort per una banda, i els poemes i la seua suposada obra de teatre per una altra, i cadascun dels dos germans se’n va fer càrrec d’una d’elles. A partir de 1975, amb El brunzir de les abelles comença el que podem considerar ja la plena col·laboració dels Josep Lluís i Rodolf en el procés d’escriptura. Aquesta obra inicia el que posteriorment els autors denominaran la trilogia La desviació de la paràbola,i que es completarà amb El còlera dels déus (1976) i El capvespre del tròpic (1977), trilogia al voltant de la Primera República espanyola i la Restauració, i la primera de les tres que escriuran al llarg dels anys. Després d’una revista paròdica inspirada pel teatre de Bernat i Baldoví (A l’Edén me’n vull anar, 1981), Rodolf i Josep Lluís Sirera van iniciar la segona trilogia històrica, al voltant de la Guerra Civil espanyola, amb Cavalls de mar (1986), a la que seguiria La partida (1989), obra que ha conegut diverses versions fins la que s’inclou en aquest volum, i finalment La ciutat perduda (1990-1993). Després del llibret de l’òpera El triomf de Tirant (1991) que, amb música d’Amand Blanquer fou estrenada a València el 1992, i la nova versió de Tres forasters de Madrid (1995), els germans Sirera van encetar, amb Silenci de negra (1999-2000), la tercera i última trilogia, al voltant de la Segona Guerra Mundial, la segona obra de la qual, Benedicat va ser de llarga gestació (2001-2005), i la tercera, Dinamarca (2015-2019) la va enllestir Rodolf quatre anys després de la mort del seu germà. Entre Silenci de negra i Benedicat, els germans Sirera van confegir tres obres més, El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia (2003), Dos dones (2010), una peça curta majoritàriament escrita per Josep Lluís, i París anys 60 (2015), creada pocs mesos abans de la mort d’aquest, i que es pot considerar la darrera que van escriure conjuntament tots dos germans.
