MÉS LLUNY HEM D'ANAR MÉS LLUNY

Quan un disposa el seu esperit per rebre l'aiguabarreig d'imatges i paraules que el commouen, l'únic que pot fer és orientar, esbrinar, netejar, canalitzar, donar sentit a allò tumultuós que li arriba com un despreniment de neu en la muntanya i només aspira a respirar i trobar una sortida del tumult que li ha vingut al damunt.
Com una allau han arribat els dibuixos i els poemes d'aquest llibre. Entre el conscient i l'inconscient d'unes emocions intel.lectualitzades per l'afany de coneixement d'una realitat que es percep com confusa, insatisfactòria i fins i tot, violenta.
El llibre manifesta una intenció d'anar més enllà dels límits que hem rebut, tan personal com socialment. Límits de reducció i contenció que malbaraten les nostres energies, tant d'homes lliures com de país.
Quan Adorno va dir que escriure poesia després d'Auschwitz era un acte de barbàrie no negava la poesia; manifestava la voluntat d'anar més enllà d'un art d'herències caduques, inadequat per veure la veritat i no oblidar-la. Ni tan sols Adorno pot definir la poesia del futur. La nostra història en ve plena d'actes de barbàrie. El nou Holocaust pot estar en la propera cantonada del temps. Nosaltres, des de l'honestedat, no podem deixar de viure en l'intent d'anar més lluny, sempre més enllà.
Aquest és un llibre en què la paraula poètica i el dibuix es retroalimenten i donen com a fruit un llibre singular. Singular vol dir únic. L'abstracció és alliberament i entrar en aquests dibuixos és entrar en el plaer de les averiguacions. Dibuixos complexos i paraules clares, una dinàmica de transformació, d'entrada a una dimensió desconeguda: l'aventura de l'art i les idees.