En tractar de la Inquisició espanyola la realitat supera la ficció, i de bon troç: històries com les de Gertrudis Toscà, Maria Antònia Ortolà o María Nieves Sáenz són tan singulars i inversemblants que ens costarà de creure-les. D’altra banda, moltes de les bruixes que coneixerem exerceixen més o menys obertament la prostitució, en el microcosmos marginal de la ciutat de València, i passen en un moment o altre per la presó femenina de la Galera.
Tot plegat, als marges de la societat valenciana dels segles XVII i XVIII, un món patriarcal, jeràrquic, fanàtic, crèdul i supersticiós, impregnat de magia, prodigis i manifestacions sobrenaturals, en especial del maligne; un món sòrdid, miserable i claustrofòbic, el regnat de la por i la violència, i alhora vital, inquiet, i amarat també d’una sexualitat irrefrenable, encara no domesticada, que aflora contínuament.
Les protagonistes de Bruixes, heretges, possesses, el nou assaig d’Albert Toldrà i Vilardell, són dones i quasi totes elles pobres. La paradoxa de la repressió: no en sabríem res, d’elles, si no hagueren patit un procés inquisitorial. Però la burocràcia del Sant Ofici ens ha rescatat del silenci, de l’oblit, fragments, llesques temporals de la seua vida i del seu context històric, social i mental.
