SOBRETOT, QUE PERDA EL MADRID

Joan-Carles Martí i Toni Mollà tenen trajectòries ben diferents. I això no obstant, firmen conjuntament un llibre que, segons confessen, han esperat massa temps a escriure, malgrat que l’univers del futbol ha estat tema de conversa des que es van conèixer. “El resultat”, asseguren, “és l’enfortiment d’una amistat a prova de derrotes electorals, de mentalitats sovint contraposades o de discrepàncies —aquestes innegociables— sobre l’horitzontalitat o la verticalitat dels plantejaments tàctics en futbol”.

Martí es declara seguidor incondicional del València CF. Mollà, per la seua banda, es va sentir expulsat de Mestalla durant l’anomenada Transició política i es va convertir en seguidor del FC Barcelona. Les lleialtats futbolístiques dels autors són, passats els anys, l’excusa per a reflexionar a dues veus sobre les identitats col·lectives o l’economia, la funció social dels mitjans de comunicació o els models de ciutat. Però, per damunt de tot, sobre el valor terapèutic del futbol.

“El recurs del mínim comú denominador no és molt habitual entre nosaltres”, asseguren, “perquè cap dels dos creiem en les virtuts del consensualisme”. Per això, continuen, “la discrepància és el combustible a partir d’un acord que és tota una declaració sentimental i política: sobretot, que perda el Madrid”.