Deixa el llum encès aplega trenta-un relats inquietants que tracen un mapa de les foscors de l?ànima humana. L?autora ens submergeix en una galeria d?estats emocionals on la maldat i el sadisme es manifesten de forma crua, especialment en peces com «Sola», «Aquell blau» o «Folie à deux». Tanmateix, el motor principal que mou bona part del recull és la venjança, que batega amb força en títols com «Et recordaràs de mi, cabronàs», «El ganxet», «El llop», «Samfaina», «Gina» i «Voleu, voleu, maleïts!». En aquesta exploració del límit humà, trobem protagonistes que no vacil·len a exercir la violència més extrema per tal d?escombrar qualsevol obstacle del seu camí, com s?aprecia a «Digui, digui», «Somnis a la deriva», «Obstacles»... Però Jordana sap donar treva al lector, entre tanta crueltat, i hi intercala relats com «Ai! Ramon» o «Penjats», en què la trama esdevé relaxada i el sentit de l?humor ofereix un respir necessari.La fantasia també s?obre pas en aquest univers a través d?«Els safirs», «Enllà» o «Ginetta», en els quals la imaginació ens transporta des de masies senyorials fins a carreteres fantasmagòriques, passant per l?obsessió d?un acomodador per una actriu de cinema. Finalment, des del vessant animalista, l?autora ret homenatge als felins amb «Plutó» i «Khan». En el primer, Jordana fa una picada d?ullet al conte d?Edgar Allan Poe El gat negre. Tot i que comparteix nom amb el cèlebre gat negre, el Plutó del conte s?allunya de la tragèdia original per erigir-se en un heroi. Una sort ben diferent és la d?en Khan, el comportament del qual sintonitza, sense fissures, amb la violència inherent que recorre tot el recull.Georgina Jordana i Carreres, nascuda a Barcelona, té una sòlida trajectòria acadèmica en què ha combinat la docència i la investigació. És doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (2018). La seva tesi doctoral ha donat peu al llibre Cèsar August Jordana (1893-1958): vida i obra lingüística, publicat per l?Editorial Laertes (2021). És també llicenciada en Filologia Catalana (1997) i en Història Moderna (1977) per la Universitat de Barcelona. Com a escriptora de creació, ha guanyat certàmens literaris com el Premi Local de l?Associació de Dones de Malgrat de Mar de 2004 per la narració Des d?uns ulls de mare i el Premi Pere Calders de 2011 per l?obra Un favor particular, atorgat per l?Ajuntament de Gurb. També ha publicat el conte ?La petita de Can Benet? a Íncipit, Escola d?Escriptura (Ateneu Barcelonès), Barcelona, 2012. Així mateix, l?Editorial Laertes ha editat l?adaptació al català de la versió francesa de l?obra de Voltaire, Càndid o l?optimisme, Barcelona, 2013. Després d?una dilatada etapa dedicada l?ensenyament secundari ?on ha impartit català, història i francès?, actualment centra la seva activitat investigadora en el Grup de Recerca en Història de la Llengua Catalana de l?Època Contemporània (UAB).
