SEGURETAT PÚBLICA, HIGIENISME I BENESTAR SOCIAL

Aquest llibre explica la formació i el desenvolupament de la companyia de bombers de la ciutat de Lleida, un procés que comprèn des de la segona meitat del segle XIX i fins al darrer quart del XX. Es tracta d’una investigació que, per tal d’aprofundir en la totalitat de l’objecte d’estudi, s’ha plantejat des de dues perspectives diferents que resulten, però, complementàries. En primer lloc, s’ha caracteritzat la vessant institucional on s’inclou l’anàlisi del finançament, la conjuntura política, els reglaments, el personal, els recursos materials i els serveis. En segon lloc, s’ha situat la companyia en l’entorn social de cada conjuntura històrica, presentant-la com una nova i necessària eina d’afermament de la seguretat pública que creixia en conjunció amb altres polítiques de caire cívic com l’higienisme i un nou urbanisme. Tot plegat, desenvolupat en el context de transformació urbana que va significar el pas des d’una ciutat d’Antic Règim a una nova urbs burgesa. Ben entrat el segle XX , el servei d’extinció d’incendis evoluciona cap a noves funcions que complementen la protecció ciutadana tradicional i que el situen en l’àmbit del benestar social.