CONFLICTES GREMIALS I PROTESTA POPULAR A TARRAGONA A L'ENTORN DEL COMERC I LA PRODUCCIÓ DE PA, PEIX i vi (1719-1808)

Amb l'accés del candidat Borbó al tron hispànic, l'absolutisme va influenciar moltes de les dinàmiques de les antigues dinàmiques del mercat local, que a Tarragona va haver de conviure amb una derrama monetària constant per poder fer pal.liar els deutes de la hisenda local d'abans de 1714. Impostos, arrendaments i drets municipals particulars va ser el vehicle fiscal per al seu pali, que va entrar en conflicte directe amb els interessos de la població i els de les entitats gremials. La confluència dels seus monopolis amb les ordenances municipals va generar disputes en aquesta capital corregimental per poder gestionar els sistemes de cobrament de drets i l'avituallament de productes bàsics al llarg de tot el segle xviii.
Aquest estudi comprèn una anàlisi de la conflictivitat social protagonitzada pels gremis d'aquest sector entre la instauració de la Nova Planta borbònica i l'eliminació total de les traves comercials dels aliments a la Monarquia Hispànica. En aquest cas centrat, llauradors, pescadors i forners van ser els tres col.lectius professionals que van combatre legalment i subversiva les greuges a les seves activitats implantades pel govern. Els seus interessos laborals gremials van assimilar-se amb els particulars de la població quan la implantació de tributs per part dels regidors fou abusiva i vulnerà la seva capacitat adquisitiva durant els cinquanta primers anys del nou règim estatal.
Així i tot, a mesura que s'apropava el traspàs al segle xix, Tarragona va veure's submergida en una crisi econòmica que va afectar directament l'esfera comercial d'aquests productes. Amb aquesta nova conjuntura, es capgirà la lògica del "Bé comú" que cada gremi defensava ser afavoridor sobre els seus propis productes. La carestia de cereals, vi i peix per abastir la ciutat portà a deixar de banda els drets gremials ancestrals per poder donar cabuda a les necessitats assistencials de les famílies tarragonines.
Tal com planteja el present llibre, la història gremial de l'alimentació a Tarragona és un discurs a cavall entre la defensa dels interessos comuns de la població representats en primera instància per l'entramat gremial i, en segon terme, la descontextualització dels seus drets privatius incentivada pel govern local que anà a favor de l'abastiment local a partir de 1786. Amb tot plegat, aquesta consideració inicial llargament desenvolupada durant diverses dècades, que va portar els gremis a contradir els manaments de l'organisme municipal, va trobar ressò en els clamors populars dels anys centrals del mil set-cents. No obstant això, les noves necessitats comercials a tocar de l'any 1800 van fer reconsiderar la viabilitat d'aquests privilegis i donar prioritat el subministrament local.