POESIA ESCÈNICA II : STRIP-TEASE I TEATRE IRREGULAR (1966-1967)

Strip-tease i teatre irregular (1966-1967) és un recull de cinquanta-sis peces curtes, la majoria de les quals pertanyen a un genere inusual en el teatre culte, molt propi d'una epoca. En aquest sentit, cal recordar que durant el franquisme el strip-tease fou prohibit a l'estat espanyol i que el primer número que la televisió espanyola va emetre, un cop mort el dictador, fou de Brossa: l'anomenat "Strip-tease catala" interpretat per Christa Leem al programa "Mirador" el 1977 (amb la corresponent estisorada de la censura).
Com digué el mateix Brossa, la idea li va venir després d'haver vist uns pocs espectacles d'aquest tipus a França i constatar-ne la monotonia i la manca d'originalitat. Segons Xavier Fabregas: "En realitat, per a Joan Brossa, es tracta d'una nova modalitat de transformisme en el qual l'acte mateix de la transformació és efectuat a la vista de l'espectador". De fet, a més dels strip-tease, el llibre incorpora tots els generes "accionals" (peces en les quals no hi ha gairebé dialeg i en que l'escriptura és totalment didascalica) practicats per Brossa: transformisme, ballets, accions musicals o simplement "accions espectacle", la qual cosa justifica la cua del títol ("i teatre irregular").
Els strip-teases de Brossa es mostren summament treballats en tots els aspectes: contingut, plastica, moviment, llenguatge poetic, etc. A partir d'un genere vulgar, el poeta aprofita la convenció del despullament per mostrar que les coses no són el que semblen i que, amb imaginació i poesia, es poden transformar per fer pensar o interrogar l'espectador, produir-li un impacte visual o provocar-li una rialla.