OCELLS NO TENEN POR DE VOLAR, ELS

En aquest llibre, Raimon Arola es pregunta per què l'ésser humà té por i no viu plenament allò que li és propi. L'exemple dels ocells que dona títol al poemari és molt clar, un ocell no té por de volar perquè és quelcom que pertany a la seva pròpia natura. De la mateixa manera, el que és propi als éssers humans és viure espiritualment, des de l'origen mític fins a l'estrany present. Per això, els poemes que presenta Arola són més que una sèrie de reflexions en forma lírica o una recerca estètica o emotiva; els seus poemes busquen, també, la comprensió i l'experiència de l'univers espiritual. Les paraules, totes les paraules, reflecteixen l'esperit; per això, recuperar els seus sentits és, inevitablement, transcendir, i, malgrat el món abocat a la materialitat que ens acompanya, no hem de tenir por de transcendir, de en la vida espiritual.