TESTAMENT

Amb aquest darrera entrega poetica, Gaspar Jaén, el poeta de la terra del sud, el poeta jardiner dels versos i dels horts de palmeres, ens lliura un testament literari que tanca un cicle poetic que s’inicia fa més de tres decades. Un llibre que és, i es diu, un testament. “Com es fa un testament?” es preguntava Vicent Andrés Estellés. Que és allo que es vol llegar? Qui en són els destinataris? Un testament entés com a inventari que alça acta d’uns béns atresorats per a uns lectors que en seran els marmessors. Uns béns inventariats amb voluntat de perdurar, rescatats per un jo concret, en un lloc i en un temps determinats. Quan el poeta d’Elx parla de fi de cicle, cal entendre-ho a la manera de Luis Cernuda: un poemari que clou i condensa tota una trajectoria poetica, nascut de la necessitat imperiosa de deixar un llegat que ha de transcendir l’existencia del seu autor. Un testament llargament meditat, que és un retorn als orígens, com una art de la memoria que esdevé tota una art de viure i, també, de ben morir.