La cançó protesta ha estat reconeguda com a referent i companya de viatge dels moviments socials. És difícil d’imaginar, com veurem al llarg d’aquest llibre, l’existencia de l’una sense la dels altres.
Les seves lletres, populars i de revolta poetica, sollevaven un poble, una classe social, una multitud que anhelava aconseguir una societat més justa i més lliure.
Quines vinculacions podem trobar entre L’Estaca de Lluís Llach, We shall overcome de Pete Seeger o Joan Baez, Te Recuerdo, Amanda de Víctor Jara, Il est cinq heures, Paris s’éveille de Jacques Dutronc, Grândola Vila Morena de Zeca Afonso, Al Alba de Luis Eduardo Aute, Al Vent de Raimon, Que volen aquesta gent de Maria del Mar Bonet, Get up, stand up de Bob Marley, Clandestino de Manu Chao o La Flama d’Obrint Pas?
La cançó protesta és una eina adequada per reaccionar contra les injustícies? Aquestes cançons i aquests cantautors, han contribuit a canviar el món?
Pretenem establir una aproximació entre el tipus concret de cançó protesta i la seva vinculació a determinats moviments socials.
El Maig del 68, la lluita contra les dictadures de la península iberica, els moviments socials de l’America Llatina i, finalment, els moviments globals de l’actualitat i el moviment independentista a Catalunya seran els fenomens socials que analitzarem i compararem sota el paraigua d’un fil conductor comú: la cançó protesta.
Per reforçar aquesta analisi incloem unes entrevistes amb l’estudiós de la cançó Fernando González Lucini i els cantautors Lluís Llach i Ismael Serrano.
El lector també trobara un sistema de codis QR que li permetra gaudir i interactuar mentre llegeixi i escolti les cançons analitzades.
