CASTELLARNAU, ELS

El títol Els Castellarnau. Senyors del ferro fa referencia a la que fou la principal activitat economica dels Castellarnau: l’explotació de les fargues de la Vall Ferrera, ja que durant dos segles, del 1665 al 1872, els caps de la família foren uns industrials del ferro.
El llibre s’estructura en sis capítols: «Els antecedents Pallaresos», «Del Pallars Sobira a Tarragona», «Els Castellarnau tarragonins: Josep-Antoni de Castellarnau i Magrinya», «Els Castellarnau vuitcentistes», «Els Castellarnau noucentistes», i «El patrimoni familiar i els recursos economics». El primer ha estat escrit per Lluisa Cases, i els altres cinc, per Salvador-J. Rovira.
En aquest llibre es consideren la vida i miracles de no gens menys de cent seixanta-cinc persones d’aquest llinatge de cavallers d’origen immemorial que duen el cognom Castellarnau de primer cognom (cent trenta-cinc) o de segon (trenta), algunes de les quals, com Carles de Castellarnaui de Castellarnau, el genearca dels Castellarnau tarragonins, Josep-Antoni de Castellarnau i Magrinya, Josep M. i Joaquim M. de Castellarnau i de Lleopart i Josep M. de Sagarra i de Casellarnau, han ocupat un lloc destacat dins la societat catalana.
Tot i que la diaspora familiar ha afeblit la presencia dels Castellarnau a Tarragona, fins l’extrem d’haver arribat a cedir la casa pairal a l’Ajuntament de Tarragona, no han deixat de ser un llinatge tarragoní ates que encara avui en dia n’hi ha d’empadronats a la ciutat.