A LA LLUNA DE VALÉNCIA

¿Vos els imagineu en lo que ara és la Alameda, entre el riu i la muralla passant la nit a la “Lluna de Valéncia”? Molts diuen que eixa expressió de: “A la lluna de Valéncia” ve d'eixos valencias que es quedaven al ras a passar la nit, despuix de tancar les portes de la muralla de la ciutat. Va deure ser Valéncia en eixa época una ciutat cosmopolita, codiciada per pintors, escritors, inventors, i la ciutat que més riquea en relíquies posseïa de tota la cristiantat. Com el cáliz que Jesucrist utilisa en l'últim sopar. Com el primer llibre que va imprimir Bonifacio Ferrer. Com les normes de joc de l'escacs actual. Com ser la ciutat a on finalisada la ruta de la seda. El negoci de la seda va ser lo que va dur a Luis de Santangel, a finançar el descobriment d'Amèrica creent que en ser la Terra redona, i per eixa ruta seria un camí més curt a l'Índia.
¿Vos els imagineu? Yo he intentat imaginar-m'ho, i és per açò que he escrit estos contes valencians. També aporte dèu contes eminentment valencians i torrentins, lloc de naiximent de l'autor. Se trata de contes de la vida diaria dels valencians, i les seues motivacions. Narrant sotilegis màgics, contes de tesors, contes de bruixes, cartell de desafius de caballers, histories de gitanos i chiquets. Espere que vos agraden és tós contes, i els visualiceus imaginant-los com yo ho he fet en escriure'ls. Gràcies per llegir-los.