DONES QUE ANAVEN PEL MON

Nueva edición de la monografía de investigación sobre las trementinaires, vendedoras ambulantes de hierbas y remedios naturales para la gente y el ganado. El texto describe su posición en la sociedad local, sus conocimientos y prácticas, su contribución a la economía doméstica y su papel en la interrelación de la montaña con la llanura. La actividad de estas mujeres menguó, hasta desaparecer del todo, a partir de mediados del siglo XX. Hacia fin del siglo, su figura fue recuperada y convertida en un bien patrimonial y en símbolo de identidad local con la creación del Museo de las Trementinaires en Tuixent (Alt Urgell).


Nova edició de la monografia de recerca sobre les trementinaires, venedores ambulants d'herbes i remeis naturals per a la gent i el bestiar. El text descriu la seva posició a la societat local, els seus coneixements i pràctiques, la seva contribució a l'economia domèstica i el seu paper en la interrelació de la muntanya amb el pla. L'activitat d'aquestes dones va minvar, fins a desaparèixer del tot, a partir de mitjans del segle XX. Cap a la fi del segle, la seva figura fou recuperada i convertida en un bé patrimonial i en símbol d'identitat local amb la creació del Museu de les Trementinaires a Tuixent (Alt Urgell).