JOAN FUSTER I LA CRÍTICA LITERÀRIA

Joan Fuster practicà a bastament la crítica literària. Ben mirat, una extensa part dels més de quatre mil articles que va publicar en premsa hi estaven dedicats; les hemeroteques de revistes i diaris de la segona meitat del segle XX en donen fe. Ara bé: se’l pot incloure en la llista de «crítics literaris», quan, ací i allà, en rebutjava l’etiqueta?
Per als especialistes que participen en ‘Joan Fuster i la crítica literària’ no n’hi ha dubte. Aquest volum convida a posar el focus sobre una parcel·la rellevant de la producció literària de l’escriptor que, potser, havia quedat soterrada. Entre les principals línies que aborda, trobem l’examen de la imatge que Fuster tenia de si mateix o l’estudi dels seus textos, tant els publicats a la premsa valenciana com els de les revistes de l’exili o a ‘Destino’. Aquestes reflexions es complementen, des del present, amb el testimoni directe d’un dels crítics literaris més lúcids de les nostres lletres.
Una mirada a la ja extensa trajectòria de la col·lecció “Càtedra Joan Fuster” ens permet comprovar que encara hi quedava un espai verge: el de la relació de l’escriptor de Sueca amb la crítica literària. Amb la modesta pretensió d’establir un punt de partida, aquests cinc capítols tenen la intenció d’examinar, d’una banda, les reflexions de l’assagista sobre l’ofici i, d’una altra, la producció en premsa.
En aquest sentit, Pere Ballart (UAB) enceta el volum amb un capítol que, en certa manera, presenta el Fuster crític literari. El segueixen Vicent Simbor (UV / IIFV), que n’examina la concepció novel·lística difosa a la premsa valenciana de la postguerra; Blanca Ripoll (UB), que dissecciona la crítica literària del suecà a la revista ‘Destino’; i J. Àngel Cano (UV / IIFV), que repassa la participació de Fuster en les capçaleres de l’exili. Clou el llibre Pere Antoni Pons, un dels crítics més incisius de les lletres catalanes actuals.