MÀ DEL JARDINER, LA

«Assoleix una anàlisi de l'ànima humana que, tot escapant del localisme, té uns valors universals». Pere Rosselló Bover.

«Encara no he sortit del seu món; no m'he desprès del seu encant, senzill i fondo, ni de la seva sòbria duresa». Miquel Cardell.

«El mal només s'engendra als paradisos», afirma Antoni Vidal Ferrando en unes pàgines en què aquests paradisos perduts de la infància adopten la forma d'una ferida que cou i que mai no acaba de tancar-se del tot. La mà del jardiner és una història d'històries construïda sobre una sòlida base d'oralitat, amb una trama contada a dues veus: la de la innocència i la de l'escepticisme.

Inserida en la tradició de la novel·la de postguerra, La mà del jardiner presenta la versió mítica d'un poble mariner de Mallorca fins a convertir-lo en un ecosistema de personatges fascinants, a mig camí entre allò brillant i allò patètic: poetes i militars; beates i mantingudes; mossens i oligarques; brodadores i Contrabandistes; mediocres i virtuosos; víctimes i botxins... Tots ells són captius d'unes pulsions humanes i d'una relativitat moral que fa que, en nombroses ocasions, sigui difícil d'esbrinar qui és bo i qui és dolent.

La mà del jardiner, publicada originalment el 1999 i recuperada en una edició íntegrament revisada per l'autor, descriu el clima autàrquic d'una Mallorca tragicòmica, sacsejada per la irracionalitat d'un temps i pel conservadorisme integrista que empeltaria una infinitud de traumes en la mentalitat de les generacions posteriors. Una visió hiperbòlica i al·lucinada d'aquell localisme que «no perdona ni l?atreviment ni les diferències» i que, al mateix temps, imposa un silenci patibulari sobre les nafres d'una guerra que, ni molt manco, no finalitza el 1939.