Xorca és un dispositiu incòmode, és allò que no. És la deshonra, la vergonya, la represàlia; un artefacte d'adoctrinament imprescindible.
El que no s'anomena no existeix i allò que es gosa anomenar per definir-se estèril existeix, fa por i serveix de blanc perfecte, especialment per referenciar l'hegemonia productivista, reproductiva, útil i honorable.
Xorca és l'experiència del cos que es viu, que es contradiu, que se satura, es doblega o blasfema. Que tria, anhela, pateix o es fusiona. El cos afectat pel que batega subtil o titànic, pel que polsa, pel misteri, l'oblic o monstruós, per l'estranyesa que no troba terminologia, pel desig, la neurosi, per la consciència de la mort.
Xorca és vella, puta, dissident, estrambòtica, boja, ludòpata, asexual, analògica, analfabeta. El xorquisme és necessari per referenciar «el que toca». Xorca és perquè tu siguis, per surar la imatge d?un món que ignora les vides i les torna bordes.
