La Història de la Humanitat, la que la primera lletra s escriu amb majúscula, és el context adequat per encabir-hi els episodis més densos d herois o víctimes anònims, i la primera meitat del segle XX, a vessar d enfrontaments marcats per la barbàrie, ho és especialment, perquè els valors i la dignitat de la condició humana van ser massa cops posats a prova. És el cas d en Ferran, un jove músic enamorat de la vida i d una dona, que decideix abandonar la Barcelona de 1939 quan és a un pas de caure vençuda. La seva destinació és Varsòvia, la ciutat culta i idealitzada on l espera la Karina, una noia inquieta i il·lustrada que va robar-li el cor dos anys abans, i que amaga rere seu un món estricte fet de rigidesa i disciplina religiosa. El relat, formalment fictici, però en ell mateix versemblant, planteja al lector les controvèrsies de dues maneres oposades d entendre la vida, la Història i la societat, dins el marc aclaparador del genocidi nazi. La Polònia envaïda per Alemanya mesos després del final de la guerra d Espanya, és el marc més escaient per submergir-nos en una història apassionant de mort i vida on l Holocaust, i el seu reflex inevitable damunt l actual drama a Palestina, ens durà a un clímax progressiu de tensió on, finalment, el cercle literari es tancarà, potser obrint-ne d altres, perquè el segle en què vivim no ha evidenciat cap millora en la progrés de l espècie humana, si més no, en opinió del personatge central d aquesta història. En Ferran ens diu, o ens ho fa entendre, que el poble que oblidi el que ha patit, i encara més, el que ha fet patir els altres, i vulgui escoltar els nous cants de sirena, té moltes probabilitats de repetir els episodis més sagnants de la seva història.
