PAÍS ENTRE COTÓ I BENES, UN

Durant la passada Guerra Civil (1936-1939), el País Valencià va situar-se en la rereguarda republicana. Aquest tret geoestratègic va afavorir l'habilitació de nombrosos hospitals a les ciutats i els pobles valencians. La xarxa hospitalària dissenyada va assumir l'assistència sanitària dels milicians i soldats ferits al front, i dels nombrosos contingents de població civil refugiada i evacuada cap al territori valencià, però també de la població valenciana autòctona. La irrupció de l'activitat bèl·lica a la província de Castelló la primavera del 1938 va fer que alguns d’aquests hospitals (entre d'altres infraestructures) foren traslladats cap a terres més meridionals.

El caràcter commemoratiu d'"Un país entre cotó i benes. Hospitals al País Valencià durant la Guerra Civil, noranta anys després (1936-2026)” no dilueix, en cap moment, l'afany central d'aquest llibre col·lectiu: l’interès dels autors de mostrar a qui llig que l'estudi dels hospitals durant la Guerra Civil espanyola és molt més complex que el recompte dels soldats que hi van ingressar per ferida de bala o de metralla. En efecte, una anàlisi centrada d'aquestes infraestructures sanitàries permet identificar aspectes com ara la internalització del conflicte, les tensions polítiques a la rereguarda republicana, els desplaçaments forçosos de població civil, l'agenda de diferents organitzacions humanitàries transnacionals, etc.