CRÍTICA ALS MOVIMENTS SOCIALS

Amb aquest llibre es pretén analitzar la crisi dels moviments socials com a principal forma d organització de la protesta de les últimes dècades. Molts col lectius autoorganitzats, de tota mena, reclamen encara la seua pertinença als moviments socials. Però, continua sent aquesta forma política útil per a entendre i organitzar el conflicte? Crítica als moviments socials està compost de tres capítols que analitzen les raons del declivi dels moviments a partir de la sectorització, el predomini del paradigma comunicatiu, les identitats mal enteses i la institucionalització; alguns dels límits als quals s enfronten els centres socials com a espais autònoms d autogestió i experimentació política; o els usos perversos que s estan fent de les cures en els entorns activistes. Amb aquesta crítica es vol contribuir al debat per a repensar les nostres pràctiques i construir noves formes de lluita.